La ketamina s'ha convertit en una droga emergent a Europa, especialment entre joves i en contextos d'oci nocturn, augmentant la seua disponibilitat i consum en els últims anys. Encara que la seua prevalença continua sent menor que la d'altres drogues, cada vegada apareix més en patrons de policonsum al costat d'alcohol i estimulants. El seu ús repetit s'associa a greus problemes urinaris, deteriorament cognitiu, ansietat i símptomes psicòtics. A més, es reconeix un major potencial addictiu del qual tradicionalment es creia. Esta situació conviu amb l'ús clínic de la ketamina per a tractar la depressió resistent, la qual cosa planteja nous reptes en prevenció i regulació.