El trastorn per ús de substàncies (SUD) no sols afecta a qui consumeix, sinó que impacta profundament a la seua família, que sol assumir el rol de cuidadora i patir conseqüències emocionals, físiques i econòmiques. Els familiars afectats —majoritàriament dones de baix nivell socioeconòmic— presenten alts nivells d’estrès, ansietat, depressió i problemes físics derivats de la convivència amb l'addicció. L'estigma social agreuja la seua situació, generant aïllament i dinàmiques familiars disfuncionals. Factors com la comunicació, la cohesió i la resiliència familiar poden afavorir l'adaptació, encara que no totes les famílies compten amb estos recursos. La participació activa de la família en els tractaments millora tant la recuperació del pacient com el benestar familiar. Per això, es considera imprescindible incloure intervencions familiars en les polítiques de salut pública per a un abordatge integral de les addiccions.