La dificultat dels jóvens per a tolerar l'avorriment i la seua tendència a buscar estímuls constants pot afavorir conductes addictives o de risc. Matijaševic et al. (2025) van trobar que els adolescents que s'avorrixen amb freqüència tenen més probabilitats de consumir alcohol, drogues o involucrar-se en conductes problemàtiques, en utilitzar l'estimulació externa com a manera d'alleujar el malestar. Baltaci i Açar (2025) vinculen l'avorriment amb l'addicció als vídeos curts, mediada per símptomes depressius i la cerca de sensacions. Wan et al. (2025) confirmen aquesta relació en universitaris, destacant el paper de la por de perdre's alguna cosa (FOMO) com a factor amplificador. En conjunt, els estudis coincideixen que l'avorriment és un factor de risc psicològic i suggereixen promoure temps lliure estructurat, activitats significatives i major tolerància a la incertesa per a previndre conductes addictives.