El text analitza la problemàtica de la patologia dual en dones, caracteritzada per la coexistència de trastorns per ús de substàncies (TUS) i altres malalties psiquiàtriques, destacant la seua subrepresentació en la investigació i tractament malgrat evidències d'una major vulnerabilitat femenina. Factors com l'estigma social, l'efecte telescoping (progressió més ràpida a la dependència) i diferències biològiques i culturals agreugen el seu diagnòstic tardà, pitjor pronòstic i menor accés a atenció especialitzada. A més, el consum de substàncies en dones embarassades, amb greus repercussions per a elles i els seus fills, subratlla la necessitat d'una perspectiva de gènere en l'abordatge clínic i en les polítiques de salut pública.