Els objectius d'aquest text són, d'una banda, informar sobre el fenomen del chemsex, descrivint en què consisteix, a qui afecta, quines conseqüències pot tindre i per què és necessari abordar-lo com un problema de salut pública. Per una altra, descriure lliçons apreses sobre el seu abordatge en el context britànic, sent Londres la ciutat pionera a generar una resposta assistencial enfront del chemsex.
El terme d'origen anglosaxó chemsex sorgeix de la unió de les paraules chems (eufemisme de drogues) i sexe. Durant els últims anys aquest vocable s'ha popularitzat en determinats àmbits professionals i mediàtics a nivell internacional, per a referir-se al “sexe entre homes que ocorre sota la influència de drogues preses prèviament i/o durant una trobada sexual” (Bourne, Reid, Hickson, Torres i Weatherburn, 2014). Ha sigut també descrit com el “ús intencionat de drogues per a tindre relacions sexuals per un període llarg de temps (que pot durar diverses hores fins a diversos dies), sent el temps un element clau en aquest fenomen, atés que a major duració de les sessions sexuals i de consum, pot donar-se també una “major exposició a diversos riscos o danys” (Fernández-Dávila, 2016).