Hi ha dues coses sobre la legalització del consum recreatiu de cànnabis que són clares, primer, és una història que s'està escrivint ara i segon, s'està escrivint fonamentalment des del continent americà (figura 1). A més d'aqueixes dues certeses, tota la resta són, de moment, moltes més preguntes que respostes.

Si es realitza un recorregut històric, es pot observar que el cultiu i la distribució de cànnabis està prohibit, conforme acords internacionals, des de l'any 1961, quan se signa en el si de Nacions Unides la “Single Convention on Narcotics Drugs”. Aquesta convenció va ser posteriorment ratificada, l'any 1988, en la Convenció Internacional sobre el Control de Drogues (Nacions Unides, 1961, 1988). No obstant això, des de llavors s'han anat succeint diverses etapes, de les quals Peter Homel i Rick Brown (2017) diferencien tres: una descriminalización a diversos nivells a partir dels anys 80, per exemple, substituint presó per multes en alguns casos; un segon moviment relacionat amb la legalització per a ús medicinal, fita que té lloc en nombrosos països a tot el món; i la tercera etapa, en auge actualment, que seria la reforma que impulsa la legalització per a ús recreatiu. En aquesta última se centra aquest estudi.