Amb la celebració dels Jocs Olímpics -el major espectacle global del planeta en termes mediàtics i econòmics-, el fenomen esportiu aconsegueix la seua màxima expressió. S'espera dels esportistes un escrupolós respecte cap a valors com l'esperit de superació, el joc net, el respecte a l'adversari, l'autodisciplina, la perseverança, l'honestedat, i es confia que facen gala d'ells, perduren en les seues vides, i els ajuden a un complet desenvolupament. No obstant això, d'unes dècades a aquesta part, també sabem que alguns esportistes no es regeixen per aqueixos criteris, més aviat al contrari, i que el parany i el dopatge estan a l'ordre del dia. Programes de competició sobrecarregats, enorme pressió de l'entorn, mercantilització o certs nacionalismes d'Estat estarien darrere d'aquesta problemàtica que no ha d'analitzar-se aïlladament sinó que concerneix igualment educadors, esportistes, entrenadors, clubs, patrocinadors, facultats de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport o Medicina (entre altres), mitjans de comunicació i poders públics.
Llegir més en el pdf...